Són moltes les llegendes de Montserrat, una muntanya molt característica i coneguda a Catalunya. Cadascú més misteriosa, aquestes llegendes de Montserrat han estat transmeses de manera oral i escrita. Aquí trobareu les llegendes més conegudes d’aquesta muntanya i amb elles us endinsareu en els misteris que espera la muntanya de Montserrat.

Llegenda de la Moreneta

Segons la llegenda, l’any 880, un dissabte a la tarda, uns pastors van veure baixar del cel una forta llum, acompanyada per una bella melodia. El dissabte següent, la visió es va repetir. Els quatre següents dissabtes els va acompanyar el rector d’Olesa de Montserrat que va poder deixar constància d’aquesta visió.

El bisbe de Manresa, en assabentar de la notícia, va organitzar una visita durant la qual van trobar la Santa Cova en la qual es trobava la Santa Verge, coneguda com la Moreneta. El bisbe Vila va proposar traslladar la imatge a Manresa però, en intentar moure-la, era tan pesada que no la van poder moure. El bisbe va interpretar aquest fenomen com el desig de la Mare de Déu de quedar-se en aquest lloc i va ordenar construir una capella, que es va convertir en un centre de pelegrinatge.

Leyendas de Montserrat. Moreneta / Llegendes de Montserrat

Llegendes del Grial

El Reich tenia diverses obsessions, dues d’elles eren Artur i la creença d’Hitler de ser un nou messies, això ho podem llegir en Mein Kampf: “Jo em crec en el deure d’obrar en el sentit del Totpoderós Creador: en combatre als jueus compleixo la tasca del Senyor”. Si ajuntem aquestes dues obsessions, trobem ràpidament la més gran del Führer: aconseguir el Sant Grial. Li va encarregar aquesta missió al seu home de confiança, Himmler.

En un primer moment buscaven el calze amb el Crist va brindar a l’últim sopar. Després, van considerar la possibilitat que el Sant Grial fos en realitat el Sang Reial, la descendència que Maria Magdalena havia criat al sud de França. Hitler es veia a si mateix com a descendent d’aquest llinatge. Totes aquestes creences van dur a Himmler a Montserrat.

Com hem dit, Himmler va aparèixer a la porta el 23 d’octubre de 1940. Quan li van obrir ningú entenia que era el que volia aquest home brusc així que van cridar a l’únic del Monestir que parlava alemany: el monjo benedictí Andreu Ripoll. Himmler li va demanar (més aviat li va ordenar) que el portés a la biblioteca i busqués tota la informació que tinguessin sobre Perceval (el cavaller encarregat per Arturo de buscar el Grial i que no va desistir fins i tot quan les croades estaven perdudes) i el Grial. Es va passar en aquesta biblioteca hores. El monjo va arribar a tenir un enfrontament dialèctic amb ell per l’afirmació feta per Himmler que Jesús era ari i els catòlics ho havien amagat.

Tot i considerar a Himmler un personatge desagradable el van deixar romandre el temps que considerés necessari. Això sí, un cop aquest va marxar a la recerca del Grial li van fer saber a Franco el seu malestar i li van demanar (per mitjà del capità general de Catalunya) tractés d’evitar la visita de personatges tan desagradables.

 

 

Llegenda del Cavall Bernat

Una altra de les llegendes de Montserrat més conegudes tracta d’un dels cims més emblemàtics de tot el massís de Montserrat: el Cavall Bernat. Segons explica la llegenda, a un llenyataire que havia de transportar feixos de llenya al Llobregat, se li va presentar el diable i li va prestar un cavall anomenat Bernat, ràpid com el llamp, perquè ho ajudés en tan ardu treball. “Cavall Bernat, Cavall Bernat, baixa la llenya al Llobregat” (Cavall Bernat, Cavall Bernat, baixa la llenya al Llobregat) s’explica que el llenyataire li deia al cavall.

Però qui fa pactes amb l’diable alguna cosa ha de donar a canvi … La condició que va ser imposada pel diable va ser que, al cap de deu anys, el llenyataire li havia de proporcionar un altre cavall de característiques similars.

El llenyataire, segueix explicant la llegenda, es va fer ric amb l’ajuda del Cavall Bernat però el dia en què es complien els deu anys, el diable li va recordar la promesa que, d’altra banda, el llenyataire ja havia oblidat. Davant d’això, la dona del llenyataire es va posar a pregar a la Verge i una llum resplendent va il·luminar tot el recinte. Després d’això, tant el diable com el Cavall Bernat havien desaparegut i, al seu lloc, s’alçava una enorme pedra assenyalant el cel.

 

Leyendas de Montserrat. Cavall Bernat

Llegenda del Timbaler del Bruc

El fet històric del qual parteix aquesta coneguda llegenda és la derrota de les tropes franceses dirigides pel General Schwartz el 6 i el 14 de juny de 1808 davant de les tropes dels sometents dels veïns pobles i soldats regulars. Va ser la primera derrota soferta per les tropes franceses.

La llegenda explica que el poble es va armar com va poder amb llances, pedres i pals, i un noi del poble que anava sempre amb el seu tambor va preguntar que què podia fer ell. Els homes del poble li van contestar que no fes res i es quedés a casa. Els homes que es coneixien tots els racons i amagatalls, van poder amb un primer atac dels francesos, que es disposaven però a tornar amb més força i més nombre de soldats.

Enfadat se’n va anar a casa i va començar a tocar el tambor a veure si es calmava, però per contra encara anava allò més més. Tan va ser així que va agafar el seu tambor i va fer camí cap a les muntanyes de Montserrat. En arribar veu des de les muntanyes com s’acosten els francesos i el noi s’exclama: “Ai mare!”, I escolta que les muntanyes retornen el seu so. Llavors repica el seu tambor i les muntanyes de nou amb el seu eco fan ressonar el so de la seva apreciat tambor.

Llavors el noi ho va veure clar, el que havia de fer era tocar cada vegada més i més fort per fer creure als francesos que de la muntanya de Montserrat es sentien milers de tambors. El seu pla va funcionar, els francesos en sentir tan soroll es van espantar creient que s’enfrontarien a milers d’homes i van fugir per cames. Tot el poble es va adonar de la gesta del noi del tambor i amb els anys es va fer una estàtua per recordar a aquest petit heroi.

Es diu que la història real tracta d’un jove nascut a Santpedor, Isidre Llussà, que descansava al peu d’unes roques, juntament amb els seus companys. La caiguda d’unes pedres va fer que sonés el seu tambor. Aquest fet els va fer sospitar la presència de francesos i ràpidament van poder sorprendre’ls per la rereguarda. Les tropes franceses, que es dirigien a Manresa, van abandonar ràpidament la muntanya, sorpresos per la presència dels catalans i, sobretot, pel soroll del timbal tocat per Isidre i amplificat pel ressò de la muntanya.

 

Leyendas de Montserrat. Timbaler del Bruc

 

Llegenda dels ovnis

Testimonis diversos, fins i tot multitudinaris com el de molts ciutadans de Manresa a l’any 1345, asseguren haver vist llums a l’espai aeri de Montserrat. A la dècada dels 70 hi va haver qui va comptar haver estat abduït per extraterrestres i posteriorment, va assegurar que aquests tenen la seva trobada mensual allà els dies 11, i més encara si es tracta de dimarts dia 11. Normalment, hi ha un gran nombre de visitants que van a resar, meditar, cantar, ballar o simplement passejar en una data tan especial.

També cal destacar que si trobeu un grup de gent, segurament seran reunions dedicades als ovnis, amb gent a la qual li agraden els misteris i esperen veure l’aparició d’aquests mentre parlen sobre temes relacionats.

 

De Montserrat, a part de les seves múltiples encants, és lloc digne de visitar per molts altres motius: A destacar, a part de la Basílica, el Monestir, el Museu i l’antic claustre gòtic.

A Catalunya hi ha un antic refrany que resa així: “Qui no és casa a Montserrat no és ben Casat” (Qui no es casa a Montserrat no és ben casat). El que sí és cert és que, per casar-se allà cal demanar data i hora amb moltíssim temps d’antelació.

Després de llegir aquestes llegendes de Montserrat Teniu curiositat de conèixer de prop aquests racons?

 

¿Necesitas ayuda?